7 | II Série A - Número: 078S1 | 10 de Abril de 2008

CONVENI ENTRE

LA REPÚBLICA PORTUGUESA I EL PRINCIPAT D’ANDORRA

RELATIU A L’ENTRADA, LA CIRCULACIÓ,

EL SOJORN I L’ESTABLIMENT DELS SEUS NACIONALS

La República Portuguesa i El Principat d’Andorra,

Tenint en compte els lligams creats entre els dos Estats; Considerant la voluntat de mantenir la qualitat de les relacions existents, favorables als respectius nacionals; Considerant que, sense perjudici de la importància dels altres àmbits, de manera prioritària cal facilitar la circulació i l’establiment tant dels nacionals andorrans al territori portugués, com dels nacionals portuguesos al territori andorrà; Considerant igualment l’acord de cooperació entre Andorra i la Unió Europea i el Conveni d’entrada, circulació, sojorn i establiment entre Andorra i altres països de la Unió Europea; Convenen les disposicions següents:

Article 1

Als efectes d’aquest Conveni, per l’expressió «parts contractants« s’entén, d’una part, el Principat d’Andorra, i d’altra part, la República Portuguesa.
Als efectes d’aquest Conveni, es consideren establertes en el territori d’una de les parts contractants les persones titulars d’una «autorització d’immigració«. L’expressió «autorització d’immigració« designa qualsevol tipus de document expedit per les autoritats competents de cada part contractant que dóna dret, dins del seu territori, a residir i exercir una activitat professional, assalariada o no assalariada, o a residir-hi sense exercir cap activitat professional. S’exclou dels documents esmentats el permís del treballador fronterer i l’autorització de sojorn i treball temporal improrrogable.

Article 2

Per a l’entrada i l’estada per un període que no excedeixi els noranta dies, els nacionals d’una part contractant tenen accés, sense visat, al territori de l’altra part amb la simple presentació d’un document nacional d’identitat, passaport o un altre document de viatge, en vigor, i poden circular-hi lliurement de conformitat amb la legislació de l’Estat d’acolliment.

Article 3

Per a una estada de més de noranta dies en el territori d’una part contractant, els nacionals de l’altra part han de ser titulars d’una autorització de residéncia, la validesa de la qual s’ha de determinar d’acord amb la legislació de l’Estat d’acolliment.