II SÉRIE-A — NÚMERO 30 30

amb el conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats

contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el

possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació del

conveni. També es poden concertar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en els casos no previstos pel

conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclòs a

través d’una comissió conjunta composta per elles mateixes o pels seus representants, amb la finalitat d’arribar

a un arranjament tal com estipulat en els apartats anteriors.

Article 25. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per

aplicar les disposicions d’aquest conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de

qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o

entitats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al conveni. L’intercanvi d’informació

no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un Estat contractant és tractada de forma confidencial, de

la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest Estat, i únicament pot ser

revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) encarregades de la gestió o

recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de

l'incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de

la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació

per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de les

sentències judicials. obstant això, la informació rebuda per un Estat contractant es pot emprar amb altres finalitats

quan, de conformitat amb el dret d’ambdós estats es pugui emprar per aquestes altres finalitats i l’autoritat

competent de l'Estat que proporciona la informació n’autoritzi aquest ús.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar a un Estat

contractant a:

a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre

Estat contractant;

b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva

pràctica administrativa habitual o de l’altre Estat contractant;

c) proporcionar informació que revela un secret de caire empresarial, industrial, comercial o professional o

un procés industrial o informació, la divulgació de la qual és contrària a l’ordre públic.

4. Si un Estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre Estat contractant

utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació, amb la finalitat d’obtenir la informació

sol·licitada, independentment de que l’altre Estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries

pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas, els estats

contractants poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament

per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un Estat contractant

denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació es troba en possessió d’un banc, d’una

altra institució financera, o de qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els

agents designats o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

6. Els estats contractants han de complir les directrius per a la reglamentació dels fitxers informàtics que

continguin les dades personals de conformitat amb la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides

A/RES/45/95, aprovada el 14 de desembre de 1990.