II SÉRIE-A — NÚMERO 30 26

contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que

suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on

es troba situat l’establiment permanent

7. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les

que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es

paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest

tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part

excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en

compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden

ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests cànons també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on procedeixen i

de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre

Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del 5 per cent de l’import brut dels cànons. Les autoritats

competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquest lím it.

3. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades

per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor sobre una obra literària, artística o treball científic incloses

pel·lícules cinematogràfiques, patents, marques, dibuix o model, plànol, fórmula o procediment secrets, o per

informació relativa a una experiència industrial, comercial o científica.

4. Les disposicions de l’apartat 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un

Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat econòmica

mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i el dret o el bé generador dels cànons està

efectivament vinculat a l’establiment permanent esmentat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest

Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un dels estats

contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de

cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat

contractant on se situa l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu dels cànons

o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la

informació pels qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència

d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En

aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat

contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 13. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un Estat contractant obté de l’alienació de béns immobles considerats en

l’article 6, i situats en l’altre Estat contractant, poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment

permanent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant, inclosos els guanys procedents

de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser imposables en

aquest altre Estat contractant.

3. Els guanys procedents de l’alienació de naus o d’aeronaus explotades en trànsit internacional, o de béns

mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus només són imposables en l’Estat contractant on es

troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

4. Els guanys obtinguts per un resident d’un Estat contractant de l’alienació d’accions, o de drets similars,

el valor dels quals procedeixi en més d’un 50 per cent, directament o indirecta, de béns immobles situats en

l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat. No obstant això, aquest apartat no s’aplica