18 DE NOVEMBRO DE 2016 23

5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, quan una persona -que no sigui un agent independent a qui

s’aplica l’apartat 6, actua per compte d’una empresa i disposa, en un Estat contractant, de poders que exerceix

de manera habitual i que la faculten per concloure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta

empresa té un establiment permanent en aquest Estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi

per a l’empresa; a no ser que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten a l’apartat 4 i que,

si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis, no permetrien que es considerés aquesta

instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. No es considera que una empresa tingui un establiment permanent en un Estat contractant pel sol fet

d’exercir-hi les seves activitats mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent

independent, sempre i quan aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.

7. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli o estigui controlada per una societat

resident de l’altre Estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre Estat (ja sigui

mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, en sí mateix, per considerar

qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

CAPÍTOL III

IMPOSICIÓ DE LES RENDES

Article 6. Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes

d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben

situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els béns accessoris als béns immobles, el

bestiar i l’equip utilitzat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions

del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments

variables o fixes per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos

naturals; les naus, vaixells i aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o

de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 s’apliquen també a les rendes procedents dels béns immobles d’una

empresa.

5. Les disposicions anteriors també s’apliquen a les rendes de béns mobles o de rendes derivades de

serveis, que estan vinculades, a l’ús o al dret de gaudi dels béns immobles, i en els dos casos, d’acord amb la

legislació fiscal de l’Estat contractant en el qual es troba la propietat, s’assimila a la renda sobre la propietat

immoble.

Article 7. Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en aquest Estat,

llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent

que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser

imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.

2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la

seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en

cadascun dels estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si

hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions

idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment

permanent.

3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses

realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals

d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.