18 DE NOVEMBRO DE 2016 25

a) 5 per 100 de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat (que no sigui una societat

de persones - partnership) que hagi estat directament en possessió, per un període de dotze mesos

immediatament anterior a la data de determinació del dret als dividends, de com a mínim el 10 per 100 del capital

de la societat que paga els dividends;

b) 15 per 100 de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos.

Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació

d’aquests límits. Aquest apartat no afecta a la imposició de la societat respecte dels beneficis amb càrrec als

quals es paguen els dividends.

3. El terme “dividends” emprat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o bons

de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets, excepte els crèdits, que permetin participar en els

beneficis, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses al mateix règim fiscal que les rendes de

les accions per la legislació de l’Estat d’on és resident la societat distribuïdora. El terme també inclou els beneficis

atribuïts en virtut d’un acord per la participació en els beneficis (associãção em participação).

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un

Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat

econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la

participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat

contractant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser

que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat o que la participació generadora de dividends

estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre Estat, ni sotmetre els beneficis

no distribuïts de la societat a un impost sobre aquests, encara que els dividends pagats o els beneficis no

distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden

ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests interessos també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on provenen i

de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de

l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no podrà excedir del 10 per 100 de l’import brut dels interessos. Les

autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquest

límit.

3. No obstant les disposicions de l’apartat 1 i 2, els interessos procedents d’un Estat contractant només

estan sotmesos a imposició en l’altre Estat si l’interès és pagat per o bé el beneficiari efectiu és un Estat

contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local, així com el banc central d’un Estat

contractant o qualsevol agència o organisme pertanyents en la seva totalitat a qualsevol de les entitats

esmentades anteriorment.

4. El terme “interessos” emprat en aquest article designa els rendiments dels crèdits de qualsevol

naturalesa, acompanyats o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor,

i en particular, les rendes de fons públics i les rendes de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots

vinculats a aquests fons, bons o obligacions. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren

com interessos a efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident

d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat

econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i quan el crèdit generador dels interessos

està efectivament vinculat a l’esmentat establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de

l’article 7.

6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat.

No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat