18 DE NOVEMBRO DE 2016 29

CAPÍTOL IV

MÈTODES PER ELIMINAR LA DOBLE IMPOSICIÓ

Article 22. Eliminació de la doble imposició

1. Quan un resident d’un Estat contractant obté una renda que, de conformitat amb les disposicions

d’aquest conveni, pot ser taxada en l’altre Estat contractant, el primer Estat contractant permet una deducció de

l’impost sobre la renda d’aquest resident en una quantia equivalent a l’import de l’impost pagat en l’altre Estat.

Aquesta deducció no excedeix, però, la part de l’impost sobre la renda tal com calculada abans de la deducció

que s’atorga, i que s’atribueix a la renda que pot ser imposada en aquell altre Estat.

2. Quan, de conformitat amb qualsevol disposició d’aquest conveni, les rendes obtingudes per un resident

d’un Estat contractant estiguin exemptes d’impostos en aquest Estat, aquest Estat pot, no obstant això, prendre

en consideració les rendes exemptes per calcular l’impost sobre la resta de les rendes d’aquest resident.

CAPÍTOL V

DISPOSICIONS ESPECIALS

Article 23. No discriminació

1. Els nacionals d’un Estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició

o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien

estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat que es troben en la mateixa situació, en particular pel que fa

referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones

que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els establiments permanents que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no

poden ser imposables en aquest Estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre Estat que

exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un Estat

contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les deduccions personals, desgravacions i

reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars.

3. A no ser que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11, de

l’apartat 6 de l’article 12 o de l’apartat 3 de l’article 21, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una

empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els

beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del

primer Estat esmentat.

4. Les empreses d’un Estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que

posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan

sotmeses, en el primer Estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que

sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat

esmentat.

5. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de

qualsevol naturalesa o denominació.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un Estat contractant o ambdós estats

contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest

conveni, pot amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, sotmetre el seu cas a

l’autoritat competent de l’Estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’apartat 1 de l’article 23, a

la de l’Estat contractant d’on té la nacionalitat. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la

primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions del conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella

mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament

amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme